Les absències dentàries han deixat de ser un problema estètic i funcional amb l’ús d‘implants dentals. La tecnologia ha fet d’aquesta intervenció un procediment de rutina en els consultoris, però segueixen existint dubtes pel que fa a aquest tema. Hem recopilat els dubtes més usuals dels nostres pacients per intentar aclarir aquestes inquietuds.
- És un procediment dolorós i complicat? És un procediment que es realitza sota anestèsia local i és ambulatori, alguna vegada ha de realitzar-se en quiròfans però no és usual, en general es porta a terme dins de la consulta clínica. No comporta majors complicacions, posseeix les mateixes indicacions postquirúrgiques que una extracció senzilla i la ingesta d’antibiòtics i analgèsics va de la mà de cada cas clínic i no requereix repòs absolut. És vital que es realitzi el procediment de la mà d’un especialista cirurgià bucal o maxil·lofacial i d’aquesta manera s’aconseguiran reduir riscos. Pel que fa a si és un procediment complicat o no, realment és un procediment protocol·litzat, amb resultats molt predictibles, de manera que si la tècnica es domina i la realitza un expert sol ser senzill. Avui dia, la tecnologia va de la mà de l’odontologia, la utilització de T.A.C (tomografia axial computeritzada) i fèrules quirúrgiques guiades i dissenyades han convertir la col·locació dels implants en protocols rutinaris i estàndards amb alts percentatges d’èxits.
- Quant duren els implants dentals? Els percentatges d’èxit de supervivència, que significa la quantitat d’implants que es troben en boca en funcionament i en condicions de salut, solen oscil·lar entre un 80% i un 95% en temps superiors als 20-30 anys de seguiment dels implants. Són procediments clínics que estan dissenyats per estar en boca i funcionar com una dent normal durant moltes dècades i encara que no ens agrada fer servir la paraula “per sempre”, són procediments de llarga durada, depèn també de l’article científic a què es faci referència. No obstant això, és fonamental destacar que els implants poden patir problemes en el seu suport com la periimplantitis (periodontitis en la superfície dels implants) per la qual cosa necessitem fer controls clínics i radiogràfics, higiene i manteniments i d’aquesta manera podem garantir la major supervivència en boca.
- Quines cures necessita? Necessiten les mateixes atencions que les dents naturals ja que pateixen problemes similars, pèrdua de suport ossi, sobrecàrregues o infeccions periodontals, entre d’altres. No obstant això, amb una bona higiene, controls odontològics i higienes bucals cada 6 mesos i ús de fèrules de descàrrega, entre altres consideracions que varien en funció de cada pacient, no ha de presentar-se cap problema.
- Pot el pacient rebutjar l’implant dental? Hi ha un percentatge molt baix, de l’1 al 5% d’implants s’han d’extreure de la boca del pacient per rebuig. En general es pot produir per 2 causes: Fallada en la tècnica: Es va carregar l’implant abans que es generés una cicatrització completa, això vol dir que la corona definitiva s’hagués col·locat i en completa oclusió abans que es generés una oseointegració completa, que sol ser als 3- 4 mesos. Un altre dels problemes que pot sorgir és el reescalfament de l’os a l’hora de la col·locació de l’implant per aplicar molta força o poca irrigació. També hi pot haver un problema periodontal com periodontitis no controlada. Tot això és responsabilitat del cirurgià bucal o maxil·lofacial pel que és vital realitzar el procediment de la mà d’experts que dominin la tècnica. Condicions del pacient: Els pacients fumadors redueixen la taxa d’èxit del procediment, també no tenir una bona higiene o inclusivament problemes de cicatrització. No obstant això, tots els factors es tracten de controlar per garantir l’èxit del tractament. Tractar de predir el fracàs de l’implant és impossible, les claus són el control clínic i seguir les pautes de l’especialista.
- Existeix límit d’edat per a la col·locació d’implants? En principi només és un condicionant a primerenca edat, és a dir, no és recomanable la col·locació d’implants en una mandíbula que encara estigui en creixement, per la qual cosa es recomana com a mínim una majoria d’edat òssia que ronda els 18-21 anys. Pel que fa a edat màxima, sempre es valoren més factors com quantitat i qualitat òssia o capacitat d’higiene i motricitat del pacient entre d’altres. Pel que l’edat només és un condicionant si hi ha més factors que limitin la higiene del pacient o la osteointegració de l’implant.
Esperem que aquestes preguntes hagin aconseguit aclarir alguns dubtes, però davant de qualsevol inquietud no dubti en demanar cita amb el seu especialista de confiança.
Unitat Clínica Dental / Dra. Jímenez
