L’erupció o exfoliació dental de les dents temporals (dentició que està en la boca dels nens des dels 8 mesos fins als 12 anys aproximadament) sol generar alguna incomoditat, sobretot en l’erupció inicial, entre els 8 mesos i els 20 mesos aproximadament.
L’erupció dental s’inicia amb la sortida dels incisius centrals inferiors (7-8 mesos d’edat) posteriorment els segueixen els incisius centrals i laterals superiors i acaba la cara frontal amb l’erupció dels laterals inferiors. Més o menys és el patró a seguir en una erupció normal, però cada nen porta un ritme particular.
En alguns casos, generalment pocs, el procés d’erupció va acompanyat amb certs símptomes que generen malestar i incomoditat en els nostres nens, és bo identificar-los i mantenir-los sota control, saber que no representen un problema de salut i que són part d’un procés fisiològic, en moltes ocasions són processos que coincideixen o afavoreixen l’erupció, res més.
Hi ha alguns símptomes que t’ajudaran a saber que al teu nadó està a punt de sortir-li la primera dent:
- Baveja més del compte.
- En moltes ocasions, la sortida de les dents s’acompanya de l’aparició de caques àcides que provocaran que es cogui amb més facilitat.
- També és possible que li coincideixi amb un quadre víric o un augment de la seva temperatura corporal.
- Tot s’ho posa a la boca i ho mossega amb molta força.
Hi ha algunes alternatives per alleujar aquests símptomes:
- Analgèsics dentals en mode de gels que s’apliquen directament a les genives.
- Antiinflamatoris orals per millorar els símptomes i el malestar clínic.
- Mossegadors de silicona.
- Iniciar una higiene dental per evitar que s’acumuli placa bacteriana sobre les genives “adolorides” pel procés d’erupció.
FLUOR I ELS SEUS BENEFICIS
Estadística alarmant: el 77% dels nens de 3 anys ja té almenys una lesió de càries a la boca.
Parlem una mica del fluor i els seus beneficis, l’aplicació de fluor s’ha de d’iniciar quan l’especialista en odontologia t’ho recomani. El fluor és un element natural que es troba en l’escorça terrestre i té una distribució extensa en la natura. Alguns aliments i dipòsits d’aigua contenen fluor. Sovint, s’agrega fluor a l’aigua potable com a element reductor de les càries. A la dècada dels 30, els investigadors van detectar que les persones que prenien aigua naturalment fluorada presentaven un nombre de càries menor (dos terços) que les que vivien en zones d’aigua no fluorada. Els estudis realitzats han demostrat repetides vegades que si s’agrega fluor als dipòsits d’aigua de la comunitat, el nombre de càries en la població disminueix. L’ADA (Associació Dental de EE.UU.), l’Organització Mundial de la Salut i l’Associació Mèdica dels EE.UU. entre altres organitzacions, han recomanat l’ús de fluor en els dipòsits d’aigua a causa del seu efecte contra les càries.
Com treballa el fluor?
El fluor prevé contra les càries de dues formes:
- Es concentra en els ossos i en les dents en desenvolupament dels nens i enforteix l’esmalt de les dents de nadons i adults abans que erupcionen.
- Ajuda a endurir l’esmalt de les dents que ja han erupcionat. Treballa en els processos de desmineralització i remineralització que naturalment passa a la boca. Després de dinar es produeixen àcids que ocasionen la desmineralització: una dissolució del calci i el fòsfor que es troba sota de la superfície dental. En altres moments es produeix exactament el contrari, la saliva ajuda a reposar el calci i fòsfor que conserven la fortalesa de les dents. Aquest procés es denomina Remineralització. Quan el fluor és present a la remineralització, els minerals dipositats són més durs i ajuden a enfortir les seves dents evitant la dissolució que es produiria en la propera fase de desmineralització.
Com es pot aplicar?
El fluor dental es troba en les pastes de dents, variant la seva concentració en funció a l’edat i especialització de cada pasta, també és present en col·lutoris i en els gels que s’apliquen en les consultes dentals 1 o dos cops l’any segons convingui en cada cas clínic (hi ha variables que afecten com la higiene, el risc a càries entre d’altres). Hi ha estudis científics que diuen que l’aplicació tòpica del fluor és el que redueix en gran mesura el risc de formació de càries i que el fluor ingerit només és rellevant abans de la formació i erupció de la dent. És important tenir en compte que a la fase preeruptiva, quan s’estan formant els maxil·lars, si hi ha un excés de fluor es produeix un afluorosis dental que desencadena en un esmalt porós i feble.
Hi ha dues tècniques d’aplicació de fluor tòpic en consulta:
- Amb cubeta: s’aplica el gel de fluor en una cubeta de silicona que el pacient mossega i la portarà durant 5-10 min. Es retira l’excés i es donen indicacions posteriors (no menjar ni esbandir en 30 min.) És completament indolora.
- Sense cubeta: amb un abreboca s’aplica directament el fluor amb un pinzell en totes les cares de les dents del pacient, s’espera uns 5-10 min. i les indicacions posteriors són similars en ambdues tècniques.
La recomanació és visitar el teu odontòleg de confiança que serà el que et recomani el millor tractament. Davant de qualsevol dubte visita’ns i et aclarim tot amb gust.
