Què és el consentiment informat?
El consentiment informat és la conformitat lliure, voluntària i conscient d’un pacient, manifestada en el ple ús de les seves facultats després de rebre la informació adequada, perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut, en aquest cas una tècnica o exploració de diagnòstic per la imatge. No totes les tècniques o exploracions de diagnòstic per la imatge requereixen disposar del consentiment informat, depèn de la seva complexitat i de si són molt invasives. El vostre metge o metgessa us indicarà en quin casos és necessari formalitzar-lo i us el facilitaran abans que us facin la tècnica o exploració de diagnòstic per la imatge.
Què és un contrast?
Un contrast és una substància farmacològica que s’administra per realitzar algunes proves de diagnòstic per la imatge. Normalment, serveix per poder estudiar millor alguna part del cos, per completar l’estudi o prova d’imatge que us fan o per ajudar a aclarir el diagnòstic de l’especialista en radiologia. L’ús de contrast no indica, necessàriament, ni més gravetat ni pitjor pronòstic en el resultat de la tècnica que us han de fer. En alguns casos la decisió d’administrar contrast es pren durant la realització de la prova segons el criteri de l’especialista en radiologia. El vostre metge o metgessa us indicarà què cal que tingueu en compte abans, durant i després que us administrin un contrast. En alguns casos us faran signar un consentiment informat.
Com s’administra el contrast?
Els contrastos radiològics es poden administrar per diferents vies depenent de cada cas. Normalment les més utilitzades són la via oral, la rectal o l’endovenosa. També es poden administrar localitzadament en algun punt concret del cos. El vostre metge o metgessa us explicarà, en cada cas i en cada prova, com us l’administraran.
Quins perills representa el contrast?
A l’igual que en qualsevol substància farmacològica administrada en el cos, i de la mateixa manera que pot passar amb els medicaments o amb alguns aliments en persones que hi són al·lèrgiques, el contrast pot presentar interaccions o efectes adversos. Normalment aquestes reaccions són lleus i, en la majoria dels casos, no representen cap perill. Al centres de salut on es fan servir estan preparats per a aquesta eventualitat. En el cas d’al·lèrgies conegudes heu de comunicar-les al vostre metge o metgessa, que us indicarà l’exploració més adient en el vostre cas o us prescriurà un tractament per poder realitzar-la. També heu de comunicar-ho al personal mèdic, d’infermeria o tècnic que us farà la prova.
Com s’elimina el contrast que m’han administrat per fer-me la prova?
El contrast s’elimina de manera fisiològica depenent de la via d’administració. En el cas de la via oral, s’elimina per via digestiva; en el cas de l’endovenosa s’elimina per via renal, a través de l’orina. És aconsellable després de l’exploració prendre líquids com aigua o sucs, especialment en cas que s’hagi fet servir sulfat de bari, per facilitar la seva eliminació natural.
Una tomografia computada (TC) i una ressonància magnètica (RM) es poden utilitzar simultàniament per a un mateix diagnòstic?
Una TC i una RM es poden utilitzar simultàniament per a un mateix diagnòstic, tot i que normalment s’utilitza únicament una de les dues tècniques diagnòstiques. En alguns casos pot ser necessari, per arribar al diagnòstic o per concretar-lo, fer-les totes dues. L’ús de les dues tècniques no indica, necessàriament, ni més gravetat ni pitjor pronòstic en els resultats.
Quina tècnica diagnòstica és millor per saber què em passa: la tomografia computada o la ressonància magnètica?
No hi ha una tècnica millor que una altra en termes generals per saber què us passa. L’ús d’una prova o tècnica diagnòstica o d’una altra depèn en cada cas d’allò que es vol estudiar (la part anatòmica, el tipus de teixit, etc.). Els criteris per fer una tècnica o una altra estan basats en l’evidència científica i en les indicacions adequades a cada cas. El metge o metgessa que us demana l’exploració pot escollir la tècnica en funció d’això i pot consultar a l’especialista en radiologia, si cal, la que sigui més adequada per al vostre cas concret.
Totes les persones poden fer-se una tomografia computada o una ressonància magnètica?
En determinats casos, no us podreu fer la prova. Depèn dels vostres antecedents i de les característiques de la prova i l’aparell on s’han de realitzar. En tot cas sempre es poden buscar alternatives diagnòstiques per saber què us passa. Sempre cal que comuniqueu al personal mèdic, d’infermeria o tècnic si esteu embarassada, esteu donant el pit, patiu claustrofòbia, teniu al·lèrgia al contrast, patiu insuficiència renal greu o teniu el fetge trasplantat. També cal que comuniqueu si esteu prenent algun medicament de forma continuada.
Puc fer-me diverses exploracions el mateix dia?
Depèn del tipus de prova. Hi ha exploracions amb contrast que poden crear artefactes; en les proves en què es fa servir sulfat de bari, és aconsellable deixar un període de temps entre aquestes. En qualsevol altre cas que tingueu algun dubte, el podeu consultar al vostre metge o metgessa.
M’ha d’acompanyar algú?
En la majoria de proves no cal. Només si l’exploració requereix la sedació o l’administració d’un contrast, o si hi ha la possibilitat que la prova de diagnòstic per la imatge vagi acompanyada d’alguna altra intervenció, es recomana que us acompanyi algú.
Hi ha algun risc?
Cap de les proves de diagnòstic per la imatge suposa riscos. El metge o metgessa les prescriurà quan sigui estrictament necessari ja que, en alguns casos, es fan servir tecnologies de les quals tampoc no es pot abusar.
Què passa si no em trobo bé durant la prova?
Durant totes les proves us vigilaran les persones que us realitzin la prova, que estaran pendents de les vostres reaccions i del que manifesteu.
Quina informació he de donar al metge o metgessa quan em prescrigui una prova?
Si esteu embarassada o creieu que ho podeu estar, ho heu de dir sempre al metge o metgessa, que valorarà si us podeu fer la prova o no. I, si patiu alguna malaltia, també li ho heu de comunicar. La majoria de vegades no interferirà en la realització de la prova, però sempre és millor que el professional n’estigui informat. Si preneu algun tipus de medicació, també és millor que li ho digueu.
