La calor i les vacances afavoreixen els banys en piscines i platges, però estar molt de temps sota l’aigua, facilita l’aparició de l’anomenat sentit de nedador.
Amb l’estiu i les altes temperatures comença una nova rutina: vacances, campus d’estiu, la platja, etc., que ajuden a refrescar-se i aprofitar la pràctica d’esports relacionats amb l’aigua. Per molt temps, l’otitis externa ha estat més pròpia dels països tropicals, però, amb l’augment de viatges internacionals i la pràctica d’esports aquàtics, s’ha transformat en una consulta freqüent per otorinolaringòlegs.
Es diu “externa” perquè la part del sentit que resulta afectat és el Conducte Auditiu Extern, que és la regió per on passa el so de l’exterior abans d’arribar a l’orella mitjana o membrana timpànica (que vibra amb el so) per després passar al sentit Intern.
Es tracta d’una infecció de la pell del conducte com a conseqüència de la humitat, a l’estar molt temps submergit en l’aigua. El conducte es pot irritar i moltes vegades la pell sofreix de maceració, amb la qual poden ingressar bacteris. Cal ressenyar, que els productes utilitzats per al manteniment de les piscines (clor, algicides, decantadors, etc.) resulten irritants per a la pell, i provoca microerosiones que representen la porta i entrada dels bacteris. Les persones amb afeccions a la pell com èczemes o psoriasis, estan més predisposades a patir Otitis Externa. Si bé nens i adults tenen les mateixes probabilitats de tenir otitis, és més freqüent en els petits perquè solen romandre més hores a l’aigua.
No és una patologia greu però és molesta. La infecció es caracteritza per dolor intens d’inici ràpid (generalment en 48 hores), sensació de calor local i dolor al mastegar. El pacient pot referir també pèrdua d’audició o sensació de taponament. De vegades supuració de l’oïda.
Què fer si apareixen els símptomes?
Davant l’aparició de qualsevol dels signes, és convenient visitar el metge. Moltes vegades l’otorinolaringòleg, després de mirar amb el otomicroscopi, ha d’aspirar la secreció i indicar el tractament local amb gotes, antitèrmics, corticoides orals o antibiòtics en cas de necessitat. Es recomana evitar l’entrada d’aigua a l’orella durant almenys una setmana aproximadament fins a rebre l’alta mèdica.
Hi ha una maniobra que pot orientar els pacients per saber si es tracta d’otitis externa abans de consultar al metge. És la Maniobra de Bachert o signe del glop que consisteix a estrènyer o pressionar el glop del pavelló auricular. Cal tenir en compte que en el cas dels nens, de vegades no permeten que es pugui realitzar pel dolor que els desperta i, en algunes ocasions, fins al mínim frec amb el coixí els generen un dolor intens.
En persones amb tendència a otitis externa recidivants, és important que, en sortir de la piscina, s’assequin bé el conducte auditiu extern i eventualment, col·locar gotes acidificants com alcohol boricat o alcohol isopropílic (segons prescripció mèdica en cada cas).
Dra. Elisabeth Masgoret Palau / Policlínica Comarcal del Vendrell
