Per començar a entendre el paper de l’educació social als centres socio-sanitaris hem de deixar de banda els plantejaments basats únicament en la medicina i la biologia i treballar des de una mirada oberta al canvi amb la intenció de oferir atencions integrals, flexibles i innovadores que s’ajustin a les necessitats dels pacients tant a nivell social, psicològic, biològic, …
D’aquest plantejament, deriva una intervenció oferida per equips multidisciplinaris que treballen per la salut del pacient entesa en el seu sentit més ampli i on es posa de rellevància la dimensió social i educativa com a part important de la salut.
Un altre punt important a aclarir és el rol d’educador/a social és l’associació errònia que es fa entre l’àmbit soci – sanitari i la gent gran ja que s’atén a qualssevol persona major d’edat que, rere estabilització de malaltia aguda a centre hospitalari, en el moment de l’alta segueix patint una discapacitat que requereix de cures que no es poden assolir a domicili.
Depenent de les característiques del pacient, dins del soci sanitari, es trobarà a una unitat o un altre: convalescència, residencia, hospital de dia, cures pal·liatives, … però en tot cas, sempre hi haurà atenció per part d’un ampli equip de professionals d’atenció directa format per metge, psicòleg, terapeuta ocupacional, logopeda, treballador social, infermeria, auxiliars d’infermeria, educador social, …
Dins d’aquest context força complex en el que també es treballa amb la família i entorn del pacient, l’educador social divideix les seves tasques en lúdiques i terapèutiques tot fent la planificació i redacció de les mateixes junt amb tot l’equip.
Dins de les tasques lúdiques, normalment de caire més grupal y heterogeni, estan més dirigides a ocupar el temps d’oci de les persones ingressades i a dinamitzar els grups amb la finalitat que el seu pas pel centre sigui més amè i l’impacte en la seva vida social, espiritual, cultural, … sigui el mínim possible.
D’altre banda, les tasques terapèutiques, en grups mes homogenis, a estimular i / o reeducar capacitats o habilitats de la seva vida diària que han quedat afectades per la pròpia malaltia que ha patit o pel procés d’hospitalització pel que ha passat.
Sigui com sigui, les activitats que es portin a terme sempre quedaran reflectides al pla d’atenció del pacient amb objectius concrets, metodologia a aplicar, temporalització i avaluació continuada dels progressos del pacient i de la pròpia activitat per anar així modificant els objectius o activitats en relació a la situació del pacient.
