Des de els seus orígens, el treball social ha estat relacionat i implicat en el camp de l’atenció a la salut. Centrant el seu interès en ajudar a conèixer millor la situació de les persones a les que la medicina atenia, i facilitant als professionals la realització d’un diagnòstic i tractament més lligat amb la realitat social dels pacients.

Al 1978, la Organització Mundial de la Salut en la declaració d’Alma-Ata, reitera fermament que la salut és un estat de complert benestar físic, mental i social i no solament l’absència d’afeccions i malalties, i és un dret humà fonamental.

El Treball Social Hospitalari és un més en l’engranatge de tots els serveis que l’usuari (persona malalta i/o familiars) pot necessitar com a servei especialitzat que tracta directament la problemàtica generada per la situació de la malaltia dintre de l’hospital, en una població que té per denominador comú la pèrdua de la salut i les seqüeles i/o conseqüències que d’aquesta se’n poden derivar: relacionals, emocionals, econòmiques, …

Intervé durant tot el procés, des de l’inici de la seva atenció ja sigui per urgències, consultes externes, hospitalització, fins a la sortida del malalt de l’hospital.

Podem definir aquesta tasca com “la activitat professional que te per objecte la investigació dels factors psicosocials que incideixen en el procés de salut i de pèrdua de la mateixa, així com el tractament dels problemes que apareixen en relació a les situacions de malaltia, tant si tenen que veure amb el seu desencadenament com si es deriven d’aquestes” (Amaya Ituarte, 1993).

OBJECTIUS GENERALS:

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

Treballador Social/ Miquel López

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.