L’educador social és el gran desconegut dels centres sociosanitaris principalment per ser una disciplina relativament jove en els equips multidiciplinars d’arreu i més encara en els centres sociosanitaris.
És per això, que l’educador/a social, a més de les seves funcions, ha de donar a conèixer a la resta de professionals, pacients i familiars, quina és la seva acció socioeducativa en aquest àmbit.
Es treballa, com la resta de professionals de l’equip, per valorar al pacient, individualitzar el tractament per tal de oferir confort, millorar la qualitat de vida i fer a la persona més autònoma dins de les seves possibilitats treballant també amb el seu entorn i els recursos; essent un objectiu dels més importants que el pacient estigui integrat a la societat i mantingui el seu rol el més proper possible a la seva vida anterior al seu ingrés.
És important destacar que no només parlem de persones grans, ja que el sociosanitari, pot acollir qualssevol pacient amb afectació discapacitant que li calgui treball de les àrees afectades, amb malaltia que li calguin cures pal·liatives o amb problemàtica social.
Habitualment quan es parla d’aquest tipus de centres es pensa només en persones grans però hi ha una gran diferencia en l’atenció ja que davant de criteris diversos, més enllà de l’edat, es treballa d’una vessant més biopsicosocial.
No podem acabar sense fer menció al COVID19, aquesta crisi sanitària que ha desembocat en una crisi social i econòmica que, segons els experts, encara té força recorregut que, lamentablement, afectarà als més vulnerables.
Amb tot això, els diversos serveis han hagut de reorganitzar la manera treballar a nivell relacional, de materials, de infraestructures, … tot seguint les restriccions i indicacions depenent de l’evolució de la pandèmia.
I no només ha afectat a nivell organitzatiu si no que afecta el perfil de pacient que ingressa, amb més afectació psicològica, a més del propi motiu d’ingrès. Com també, la situació ha portat a familiars i pacients ingressats a passar per processos i/o moments d’angoixa, por, incertesa, aïllament, etc.
Treballarem per tant de la manera més normalitzada possible, per poder pal·liar tot aquest malestar que aquesta pandèmia a generat, sense perdre de vista mai que el més important és prevenir que tornem a moments tant crítics que han afectat a pacients, famílies i personal.
Eva Mª Tendero Rebollo – Educadora Social PCV – Nº. Col. 7973
